Conclusió del PORTAFOLI

Ara, al final del curs de direcció és quan ens toca fer l'avaluació del que hem estat treballant durant tot aquest temps. Sense cap dubte el primer que ens passa pel cap és que hem fet molta feina, que en alguns moments ha estat dur i que fins i tot he pensat en deixar algunes activitats o  mòduls, però  al final ha valgut la pena per assolir nous coneixements i posar-me al dia de moltes coses, sobretot de la normativa vigent.

Una vegada analitzat el curs en general toca concretar-ho en el Portafoli. Si tenim present que quan parlam d'avaluació,  perquè aquesta sigui realista sempre hauria de ser totalment objectiva,  puc assegurar que l'avaluació que faré de l'activitat no ho serà prou. Aquesta activitat que he realitzat per primera vegada i que encara que la conagués no l'havia posat mai a la pràctica m'ha duit moltes més hores de les que en un principi estva maract al mòdul. En acabar tindrem 20 hores de formació mentre que puc assegurar que possiblement n'hi he passat més del doble, per això el primer que vull dir és que les hores de formació no es corresponen a les hores de feina que ens ha duit aquest blog, més ben diot e-portafoli.

L'altre part que s'ha d'avaluar és la seva funcionalitat. Funcionalitat que servirà si realment es posa tot el que s'ha de posar i s'escriu el dia a dia del Centre; però com ja vaig explicar un dia, a segons quins Centres no es pot exposar el seu dia a dia a la xarxa ja que pot fer més mal que be al Centre, i el que de cada vegada tenc més clar és que els Centres ens hem de vendre per poder tenir millor imatge i així poder tenir uns pares  que s'impliquen més en l'eduació dels seus fills i filles.

Una cosa que m'ha estat molt útil ha estat l'obligació de fer una entrada cad quinze dies, aquest fet m'ha fet recordar que a un Centre TOT ha d'estar programat i marcat a un calendari perque sempre, sempre et surten bonys o forats imprevists que dificulten la tasca de l'equip directiu, per lo que l'estructura, les tasques i els objectius s'han de tenir sempre presents i marcats al calendari per no deixar-los enrera. Per altra banda, també m'ha servit per veure que un director no pot tenir tasca docent, com a molt pot impartir una àrea i no més, les tasques, els problemes, les reunions, els deures, els imprevists.... són massa frequents i dificulten la tasca docent, com diuen al meu poble no se pot estar per tot.

Bé com sempre seguiré essent positiu, ha estat una tasca engrescadora i que esper poder continuar en millor "llibertat d'expressió" els propers anys, poder llegir el proper curs les entrades fetes durant aquest any per poder observar que ja hauré pogut solucionar els problemes del curs 2012-2013, però això ja serà l'any que ve.

Gràcies per la vostra paciència, per els moments que hem compartit en algunes activitats i fins un altre.

Joan Ramon Mateu Torandell

Director del CEIP Miquel Capllonch

Projecte de direcció

Seguint les pautes marcades pel curset he fet el projecte de direcció que ha estat penjat a l'activitat pertinent.

Després de pensar, analitzar quina es la realitat del nostre Centre he optat per un projecte senzill, clar i entenedor on els objectius prioritaris siguin fer uan pedagogia vivencial on l'alumnat aprengui a aprendre i sigui capaç de cercar per ell mateix les tèniques, pautes i estratègies per solucionar els problemes de la seva vida quotidiana. Un projecte que dona molta d'importància a l'entorn més proper, a la nostra cultura, les nostres tradicions i la identitat del nostre poble Pollença, que veu com dia rera dia perd la seva identitat en el nucli del Port de Pollença per desconeixement i per la gran quantitat d'inmigració que en certs moments també se li ha posat difícil integrar-se a la nostra societat.

A diferència d'altres projectes l'he fet com a presentació de diapositives perquè pugui ser presentada a l'inici de curs tant al claustre com a ls pares i mares del Centre, per això mateix molts de detalls no apareixen i només apareixen les idees principals.

Per qui l'hagi pogut veure es per que us hagi agradat.

Prevenció i resolució de conflictes

Per desgràcia nostra, de cada dia és més necessari tenir present aquest tema en els nostres centres. Abans pareixia que només era un tema dels instituts, en canvi darrerament ens adonam que els conflictes se fan presents a edats més baixes.
En aquest darrer mòdul ha estat  prou interessant i participatiu on se ens han demanat en tot moment pensar en la realitat dels nostres Centres, pensant sobretot en la prevenció i anticipació dels problemes ja que per experiència sabem que quan el problema apareix la majoria d'avegades resulta quasi impossible la seva resolució.
En el nostre Centre cal dir que fa temps que ja tenim el Pla de convivència en funcionament, i depen dels anys l'hem hagut de posar en marxa o no, els dos darrers anys l'havíem evitat per l'absècia de problemes mentre que aquest any ens hem hagut de reunir ja en diverses ocasions.
Vull fer un incís davant tots els projectes o plans de convivència i és que per ser efectius i per tenir èxit serà necessari l'implicació de les famílies afectades (pares i mares) i per desgràcia nostra, moltes vegades això no succeix i veim com els conflictes no tenen sol·lució i acaben transpasant-lo a un altre Centre.
Donar l'enhorabona a en Ricard Vila per la feina feta.

Portes Obertes? ... quin desatre!!!

Dia 29 d'abril  vàrem fer la jornada de portes obertes perquè els pares i mares que volguéssin conèixer el nostre Centre poguéssin veure com treballam i quina és la nostra tasca educativa. Vàrem realitzar una presentació amb el prezi amb molta d'ilusió, ho vàrem anunciar a la premsa local a més varem visitar les diferents escoletes del Port de Pollença on hi varem dur uns cartells fets pels infants de 3 anys. Tot pareixia que havia d'anar prou bé, la nostra sorpresa, va ser que tan sols va venir un matrimoni a conèixer l'escola. La seva sensació va ser la mateixa que la nostra, i el primer que ens varen dir va ser "Com és possible que els pares no es vulguin interessar en l'educació dels seus fills".
Després arribaren dues famílies que ja tenen altres fills al Centre i una mare anglesa que havia acabat d'arribar a Mallorca demanant si el seu fill que ha de cursar segon d'educació primària ja podia començar.
Les quatre famílies varen quedar contentes, els qui no hi vàrem quedar tant varem ser els que perderem un munt de temps preparant una activitat extra a les que ja de per si hem de realitzar cada dia.
Aquí podeu veure la nostra presentació.
 

Claustres Pedagògics, punts de concens

Està clar que no és el mateix un Claustre d'un CEIP que el d'un IES, bàsicament pel nombre que el conformen, per això segurament en els Centres de primària ens resulta més fàcil pensar amb la línea de Centre.
 Durant aquesta darrera quinzena el meu proposit ha estat que els mestr@s definitius del Centre agafin un compromís amb el Centre ja que són ells i elles els que faran possible la millora de la imatge del mateix, com també hauran de ser ells i ells els que hauran de marcar les pautes als cicles i donar exemple a la resta de professionals que arribin cada any.
Per aconseguir aquest objectiu hem realitzat un Claustre pedagògic on hem recordat els acords presos en anteriors claustres, com pugui ser llevar el llibre de medi progressivament per tal de treballar en projectes per assolir millor les competències bàsiques, com també el treball cooperatiu que estam intentant instaurar en el Centre i arribar a l'acord de quin són els objectius mínims del centre.
Així una vegada hem arribat al concens, el claustre se sent partícep de la líneea del Centre com també partícep de la seva elecció per tant en tot moment se li pot egigir el compromí de dur-ho endavant.
A més, també hem realitzat una reunió amb l'APIMA i els coordinadors dels diferents cicles per conèixer cada un de nosaltres quines consideram que són les funcions de cada un de nosaltres per intentar bàsicament una major implicació de les famílies amb el Centre i l'educaió dels seus fills.
Podríem dir que aquesta darrera quinzena ha estat la quinzena dels acords per intantar una major implicació de tota la societat educativa en cada una de les seves funcions.

TLI

Aquesta setmana va començar amb la notícia que es subvencionava amb 70.000€ a les editorials per fer publicacions adaptades a les pecularietats de  com es parla la nostra llengua a cada illa.
La meva primera indignació és veure com no hi haurà cap editrorial que faci les adaptacions al català que es parla a Pollença, no sé si ens convendria fer una queixa formal a tots els pollencins i pollencines queixant-nos d'aquest fet. Com us podeu imaginar ho dic amb ironia, ja que realment em causa vertadera incredulitat el fet esmentat a la premsa.
Després el dimecres 10 ens presenten el TLI, tractament de llengües integrat, del que en part hi estic d'acord, bàsicament en la millora per part de l'alumnat d'una tercera llengua que preferiblement serà l'anglès. Ara bé discrep totalment en les formes. El que volem és un ensenyament de qualitat no un full d'estadística que digui en quina quantitat s'ensenyen les llengües a la nostra comunitat. Com a mestre especialista d'anglès sé del que estic parlant. Quants de mestres d'anglès fan les classes totalment en anglès? i a partir d'aquí, com es possible que ens poguem creure que estarem capacitats per fer a partir de l'any vinent una nova area amb anglès? Si no es fan les hores d'anglès com cal i nigú hi posa sol·lució, més ben dit si nigú ha sabut posar sol·lució en aquells mestres que no són aptes per fer classe a qualsevol àrea? o a aquells mestres que no tenen ni capacitats ni habilitats socials per dominar un aula, i no s'ha fet res. Que feim ara? Hi afegim un nou problema al banyat?
L'educació té una ferida però la hem de voler curar: Quan un al·leta està lesionat fins que no es recupera no es posa a entrenar, i ara volem corre abans de saber caminar.
A més, després ens trobarem amb una quantitat axegerada de gent que estarà habilitada i que realment no està qualificada per fer l'àrea amb una llengua estrangera.Tornam caure al TITULITIS que no porta en lloc.
Les coses a vegades cal fer-les a poc a poc per fer-les bé i no fer-les aviat per poder dir que les hem fet nosaltres.

Acaba el mes de març: "Així no funciona!!!"

A més d'acabar el mes de març, també acaba el segon trimestre, tots involuntariament estam fent una autoavaluació de com ha anat aquest curs i  a veure si podrem aconseguir els objectius prevists.
Durant aquestes dues darreres setmanes s'ha tornat posar de manifest que el funcionament funcionarial no funciona, no estic criticant en cap moment la tasca que realitzam els funcionaris però si els processos. No pot ser que els processos no siguin àgils, com tampoc pot ser que qualsevol procés quedi embarrancant en un escaló per diferents circumstàncies i que resulti impossible poder acabar el procés per una altra via.
Vos posaré uns exemples i ho entendreu.
El primer de tots fa referència als treballadors i treballadores de l'ensanyament, es a dir als mestr@s. No pot ser que quan un mestre fa bé la seva feina no li sigui reconegut, i estic parlant tant de mestres funcionaris com interins. Quina diferència hi ha dins un Centre? tan sols haver passat unes proves! Com pot ser mai que si un interí o interina sigui apte per desenvolupar les seves tasques durnat molts d'anys, després quan va a les oposicions se li digui que no serveixi per fer aquella feina, mentre que se pot presentar una persona que no ha treballat mai com a docent,aprovar les oposicions i seguidament dir-li que està capacitat per treballar, quan realment no li agrada gens la docènciaq ni li agradarà i no hi haurà nigú que sigui capaç de avaluar-lo negativament.
Resulta que en el nostre Centre nigú va voler ser director, i quan em vaig oferir tan sols vaig poder aconseguir una secretària que és interina. Una mestra professional en la seva tasca, sacrificada amb les funcions de secretària, involucrada en el Centre,... i ara quan deman la possibilitat de que pugui continuar al Centre per l'any vinent tot són problemes, mentre que interins en funcions de càrrecs de confiança no en tendran, tan una feina com l'altre són de necessitat, però no estan valorades de la mateixa manera. A més, com podem posar un secretari a un Centre si no ho vol ser, amb quina confiança puc treballar jo si no hi tenc la meva secretària? Així no funciona!
Parlava al principi de l'anterior paràgraf de fer la feina ben feta pels docents, doncs quan passa el contrari és molt pitjor, perquè és gaire bé impossible que els docents que no tenen unes capacitats òptimes sels pugui fer res perquè canviin les seves actituds. 
Per acabar us posaré un altre fet que ha succeit al Centre. A principi de mes em vaig posar en contacte amb la Conselleria indicant que les porteries del pati estaven en males condicions i convendria canviar-les, vaig enviar un fax i encara esper resposta. Bé, realment no és així perquè per teléfon ja me varen dir que seria difícil canviar-les. Personalment pens que s'hauria d'haver desplaçat un tècnic al Centre per veure com estaven les porteries. A les porteries no els hi ha passat res, però la cistella de basquet el primer dia de vacances va caure quan ja  no hi havia alumnes la Centre. Si hagués passat res, qui hagués estat el responsable? Tampoc en vull fer massa propaganda perquè no cal, però és per pensar-ho.Així no funciona!
Parlant de tècnics, és impossible dur al dia tots els aparells informàtics d'un centre en les retallades de personal i l'augmnet d'equips que hi ha hagut. Així tampoc funciona!
Esper que hagueu passat unes bones festes.